4- el patacreck

(Foto: Acció de Maulets contra la seu de la Caixa, uns maons més per aquesta gran torre que volem construir).

4. La crisi

Amb quin tema podia començar sinó amb aquest? El patacrec del 2008, aquesta crisi múltiple tant forta. Ja fa un parell d'anys que els murris es van pirar del mercat immobiliari sabent que el joc de la patata calenta s'acabava. També fa un parell d'anys que alguns analistes del rollo avisaven que el llop venia i, amb ell, el moment clau. Fa uns mesos que internet s'omple d'articles al respecte, anticapitalistes aprofitant el moment i ficant el dit a les llagues del sistema.

Soc un incrèdul amb el que diuen els rojos i fins que no es va dir i repetir als mitjans oficials que hi via crisi no m'ho he cregut. Perquè sí: els marxistes deien que venia crisi forta mentre els capitalistes deien que només er aun sotrac, i ara la realitat torna a donar la raó als primers. La meva incredulitat va cedint, i ara em qüestiono fins on seran certes les prediccions catastrofistes: Gran creixement de l'atur, conflictivitat social, racisme, promoció del neofeixisme, ...

És un moment històric. A alguns ens agafarà una mica massa joves, però tots hem d'avocar-nos en la lluita, si més no participar molt més del que estem acostumats. No és el moment dels indecisos moderats -tampoc dels punks ignorants-. Les ideologies enterrades pel pensament únic neoliberal resorgeixen cridades pel sentit comú. El sistema inhumà imposat, amb les seves ensopegades estructurals, ha deixat oberta la cel·la del pensament lliure . El gran drac ha perdut moltes escates - amb tal genètica... -, i és ara quan les nostres espases poden travessar-li la pell. El gran drac s'ha demostrat dèvil i malvat, i només es sostenta per una darrera muralla prima de demagògia i ideologia dretana, tombable per l'aldarull que impera.

El futur és incert: hi ha molts camins possibles. El que està clar és que cap de nosaltres vol tornar a parlar amb les parets ni a picar pedra amb xerrades sense audiència i pamflets estripats a la següent cantonada. La gent està receptiva, l'economia està als diaris, el sistema es pot qüestionar. Ataquem ara o callem per sempre. No estem preparats però les coses estan canviant depressa. La població desperta, s'organitza i reivindica. Els guardians dels ideals perseguits hem de sortir ara a sembrar la veritat, per tal que la ràbia social sigui canalitzada positivament. És el moment que havíem esperat, i aneu a saber quan tornarem a tenir una oportunitat així. Avançarem, més o menys, o ens enviaran enrera. La crisi no deixarà les coses iguals.


La gent s'està alçant.

La crisi és seriosa i real.

Informem-nos, formem-nos, cridem als 4 vents, siguem conscients.

Per tots aquells que els manca formació al respecte, tinc intenció d'exposar els apunts del curs sobre la Crisi del capital del fantàstic Seminari Taifa.

Us deixo aquí el pamflet que vaig fer per l'acció de maulets contra la seu del La Caixa, llàstima que fos massa curt i en gastàrem un altre.

CRISIS DEL SISTEMA

Des de fa uns mesos l’economia mundial s’està col•lapsant. El model neoliberal torna a mostrar les seves grans deficiències i, per variar, ho paguem la gent treballadora. Mentrestant, els polítics s’afanyen a buscar culpables a fora i a protegir el capitalisme com a únic camí vàlid. Proposen – i apliquen sense consultar-ho – una dolorosa reforma del sistema:
- Amplien els mercats, venent a mans privades els serveis socials que tant ens havien costat aconseguir.
- Ens redueixen els salaris i ens amplien la jornada de treball fins a les 65 hores setmanals, argumentant que cal ser més competitius!
- Desregularitzen el preu de l’habitatge, obligant-nos a hipotecar la vida perquè els especuladors s’enriqueixin.
- I ara, amb molts treballadors aturats i necessitats, es destinen grans quantitats de diners públics a salvar els banquers que, pobrets, han perdut les seves apostes financeres. No hi ha opció de protesta: el govern ens amenaça amb una depressió total si no ens entreguem als grans porcs banquers, dels quals la nostra economia depèn.

Al centre de tot això hi som els joves, preses fàcils de la precarietat i l’abús empresarial, i nosaltres diem PROU. Maulets denunciem no solament la situació en què es troben moltíssims joves i treballadors dels Països Catalans i del món, sinó també aquest ordre intolerable, aquest sistema que cal ser superat. Mentre la nostra vida depengui d’inversions privades destinades als màxims beneficis, no podem parlar de democràcia ni de llibertat. Tampoc podem parlar de seguretat ni estabilitat i mai podrem tenir justícia sabent que els més rics són els que menys treballen.
PROU mentides i PROU abús! Per una economia al servei de la societat.

No és la primera crisi del sistema capitalista
Que sigui la última depèn de tu.

PD: Abans de començar a fer agitació, difusió, aprenentatge, ... Riem-nos un moment si us plau d'aquells als quals els ha esclatat la patata (la bombolla), ja siguin inversors de borsa o de sectors immobiliaris. Al cap i a la fi aquests anaven a fer benefici a costa del futur humà, inspirats pels que han creat aquesta bombolla financera que ara ens esclata. El caçador caçat.

Ho sento però me n'alegro de la vostra desgràcia. És lleig, però humà...

(...)

I ara pren la iniciativa
plantant cara a la mentida;
No fallarem!

I amb les cartes de la vida
juguem la seua partida;
No ens rendirem!

La victòria ens sorprendrà,
si la continuem buscant,
i amb les nostres pròpies mans
preparem un nou combat;
Un altre dia ha començat!

(...)

Vull que fem el camí junts;
acabar el que hem començat.
Per quan vinga un altre juny
preparem l'ultim combat!
L'últim combat!

(...)

Hem lluitat i em fracasat,
prô encara ens queda combat:
Un altre dia ha començat.

Si al final de la partida
va resultar divertida
ho agraïrem!

Hem passat tota la vida
plantant cara a la utopia;
No callarem!

La victòria ens sorprendrà,
si la continuem buscant,
i amb les nostres pròpies mans
preparem un nou combat;
Un altre dia ha començat!

(...)

L'últim combat, Obrint Pas.