dilluns, 13 d’octubre del 2008

1- una primera passa



(Foto: El girallunes, una metàfora com la de la caverna)



1- Benvinguda/t

Aquest és un bloc expositiu amb el qual vull expressar opinions i presentar reflexions obertes. La temàtica? Diversa, dins l'àmbit que interessa als desperts, als dissidents, als “combatents”.

Em trobo en la necessitat de fer aquest bloc perquè recentment vaig tenir una gran diarrea mental de temes que han anat donant voltes dins meu. Temes que m'interessen, dels quals vull expressar idees pròpies, fets dels quals en vull sentir opinions, dubtes que m'agradaria que fossin respostos. Ni els ciutadans en general ni tan sols la militància de l'Esquerra Independentista som prou xerradors. Parlem molt poc, per culpa de la tele o de qui sigui. Parlem poc i així nem. Com va dir el de la barba densa: “El revolucionari ha de sentir l'aire passar entre l'herba”. Sense demanar superpoders, hem d'estar-nos qüestionant totes les coses continuament, obsessionar-nos en tapar l'intapable forat de la ignorància. Hem de reflexionar cada cop que obrim els ulls o les orelles, si és que realment volem ser quelcom seriós, i la millor forma de fer-ho és amb altra gent. La col·laboració multiplica esforços. El pensament és dialèctic i l'assemblea, el medi natural de les persones.

Tinc en ment parlar de coses diverses, de llenguatge i de fets reals, d'opinions d'altri i meves. Vull suplir algunes mancances del moviment que només es parlen en el pati, i vull abordar, evidentment, els temes d'actualitat. Intentaré també allunyar-me de mi en aquest bloc, i allunyar-me així també dels flogs-brossa pijos de foto i “t'estimo mult guapu!”. Penso fer un bloc tal i com a mi m'agradaria llegir i intentaré que sigui atractiu (aquí tots em podeu ajudar). Aspiro publicar una certa quantitat en periodicitat i durada, però m'exigeixo també més qualitat de la que fins ara he mostrat.

No demanaré que sigui un lloc de debat perquè seria aspirar a massa, però m'encantarà que els meus escrits siguin replicats, qüestionats, ampliats o simplement comentats. Seria una gran victòria fer parlar a aquella gent amagada prô real que en espais d'aquest pal llegeix però no escriu, per vergonya o por a quedar malament. Seria la realització del bloc si a través seu es pogués respondre a dubtes, dels més senzills als més profunds. I bé, penso tocar també temes ideològico-estratègics que estan calents dins l'Esquerra Independentista & Companyia, portes obertes a molta lletraka. O sigui que a xerrar i a preguntar: en aquest catau només dono ratafia als que s'ho mereixen.


Una salutació del vostre sociòpata inadaptat aspirant a sociòleg útil.



La guerra del verdulaire 3 (Brams):





Tot llarg viatge comença amb una passa. Tota platja no és res sense els petits granets (Mahatma Gandhi / nosequi ).

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Feia molt i molt de temps -ja ho saps- que esperava aquest bloc. I t'he de donar l'enhorabona, perquè no has fallat les espectatives.

Gran presentació, entenedora i directa, tal com cal que siguin les presentacions. I la cançó... A partir d'ara no s'hi val a posar les meves cançons preferides, entesos? Això és fer trampa... ;)

Una abraçada, esperaré els teus escrits amb impaciència.

Salut!

Anònim ha dit...

Molt bé empala, serà un plaer poguer tornar a llegir les teves reflexions i divagacions sobre com i cap a on canviar el món!!

En boig també m'ha xivat això dels dibuixos, és una moooolt bona idea. Si és que com l'art de l'empala...

Va que un dia ja ho aconseguirem, això de canviar el món...

freeixa

Nowel-Empala ha dit...

l'únic que desitjo és no canviar el món massa ràpid per no trobar-me en l'avorriment de qui no té res a fer.

xD

(que feliços que som als països centrals)

Ara ve quan faig una ronya de bloc friki.
nan bé ja ho sabeu que no serà gaire, però veniu a veure els documents de taifa que penjaré (em corro cada cop que penso en el seminari, quins cracks)

Aleix ha dit...

Pots estar segur que llegiré aquest blog tant habitualment com l'actualitzis. Una abraçada, company!

Anònim ha dit...

Sí, empala, sí! Grandíssim dibuix, grandíssim text, grandíssima cançó. Si la cançó fos teva, ja et titllaria de super-artistamultidiciplinari. De moment només et puc titllar d'artistamultidiciplinari. Només? Ja m'agradaria ser-ho a mi un artista multidiciplinari, hehe.

MEL, empala, MEL!

Jordi Pons.

Anònim ha dit...

hoihoi....l'empala ataca de nou....quina por....=)

Res, enhorabona pel blog...hi passaré sempre que pugui....un petit dubte, quan parles de la caverna, et refereixes al mite d'Aristòtil (em sembla molt que és ell...xDD)?

Empalii, amb moltes ganes de veureee't =)

petooons

nonii

Anònim ha dit...

és el mite de Plató, el mite del matrix, etc

suspesa de filo!

PD: a veure si amb akest bloc em reprimeixo el frikisme