dijous, 20 de novembre del 2008

Maig al Novembre? 68 al 2008?

Interrumpim la programació per informar-los de la darrera actualitat. L'oposició estudiantil a Bolonya ha fet un gran salt endavant a les universitats de Barcelona. L'ofensiva neoliberal a nivell universitari cada cop està més present en les ments indignades dels estudiants de tot arreu. L'interès dels alumnes ha superat les espectatives de la militància i ha trencat els murs mediàtics del sistema. A totes les facultats està despertant la lluita social, la lluita ciutadana contra aquesta aberració que ens volien colar.
La mani d'avui ha estat un èxit, tot i que encara queden molts esquirols i gent ignorant. A part d'algun accident, s'ha ocupat el claustre i el rectorat de la UB, a la Plaça universitat. Malgrat que la majoria de manifestants ha avandonat la zona, l'assemblea de les 4 tenia molta assistència, uns 180 estudiants. Una sola assemblea conjunta, molts treballs ben fets i coordinats per l'empenta d'uns joves indignats, animats i desitjosos de democràcia. Subdividits en comissions, s'ha organitzat l'ocupació, s'ha decidit la seva estratègia i s'han preparat una sèria d'activitats.

Aquí us penjo un esborrany prematur d'algunes de les activitats que es faran:

Divendres 21
17h - Xerrada sobre Bolonya, la seva història, la seva essència i les conseqüències que ja es palpen, a càrrec d'un professor i una estudiant.
19h - Xerrada dels represaliats polítics de la UAB, a càrrec d'una advocada i un estudiant represaliat.

Dissabte 22
16h - Xerrada sobre la guerra d'Afganistan, a càrrec d'un organitzador de la mani contra aquesta guerra que es farà a dos de 6, una estudiant palestina i un membre d'una organització paquistanesa contra la repressió als immigrants.
17:30h - Mentre es realitza la manifestació cotnra la Guerra d'Afganistan des de la mateixa Plaça Universitat: passada del vídeo de Mickael Moore sobre la privatització de la sanitat als EUA.

Hi ha moltes més xerrades pendents d'organitzar. Des de sobre la Crisi i l'ofensiva neoliberal a càrrec del seminari taifa al patriarcat a càrrec d'un grup llibertari, passant per xerrades de la pedagogia alternativa de principis del segle passat i tallers per fer una vida sense pagar.
...

Els rics i els seus representants no es faran enrera sols en la seva creuada neoliberal: els hem d'ajudar, els hem de pressionar, els hem de véncer. La crisi ens és el millor terreny per fer una oposició forta i juntament amb els moviments socials plantar cara al sistema com fa temps que no es fa. Desanimats, animeu-vos perquè podem i hem de guanyar, ara més que mai.
Havent conquistat un troç de la UB, l'oferim al poble per a lluitar en aquests moments de guerra interclassista. No és altra cosa. Convertirem la uni en un lloc d'aprenentatge i debat, la convertirem en una universitat de veritat. Mentre podem, el que poguem. El rumb d'aquesta protesta depèn del que fem tots. Pot ser no res i pot ser molt. Els poders es quedaran esperant a que la flama s'apagui. Podem omplir-los de satisfacció o d'angoixa, si això creix a mesura que passen els dies.

esperança
il·lusió

3 comentaris:

Marinetis ha dit...

Bentornat al món dels blocs, company ^^
Una il·lusió molt gran trobar-hi de nou!

Núria ha dit...

Estic fent el tdr sobre el Maig del 68 i jo també m'he plantejat aquesta comparació. Tot i que a la gent a qui li he comentat em diu exegerada o flipada, el que jo comparo no és la quantitat de gent i el ressò dels dos moviments (incomparables, òbviament, ja que a França a més dels estudiants es va movilitzar la classe obrera i lluitaven contra el sistema, i no contra una llei en particular que ens serveix d'excusa per lluitar contra el sistema), bé, el que jo comparo és la similitud d'organització, de manera de fer les coses, de manipulació per part dels mitjans de comunicació, d'assamblea, de repressió, de somnis de joves que la gent critica i diu que són fills de burgesos que juguen a la revolució... masses similituds. M'agrada. És més, m'encanta. Tot això que està passant m'ajuda a pensar que potser al cap i a la fi tot això en què penso no són utopies... qui sap, depèn de nosaltres que ho deixin de ser.

Mmm.. sóc la catalana29, la nuria_cat29 o pel que em coneguis xD! Mira, he trobat el teu blog per casualitat i com que estic intentant activar el meu sense èxit et comento per solidaritat.

Anònim ha dit...

Núria, hi ha més similituds, no en descartis tantes.
La mobilització estudiantil està creixent cada dia, ja no apunta a bolonya sinó a tot el sistema educatiu en general (i fins i tot s'ataca al sistema socioeconòmic), i a més la relació amb els moviments socials (en creixement tenint en compte la crisi)no és que sigui poca. A la central hem tingut gent de la CGT, de TMB, Intersindical, ... fent xerrades i assemblees. Malgrat sigui molt difícil fer entendre als estudiants que la lluita és contra el neoliberalisme i el capitalisme, s'està fent.
Revisa la situació i te n'adonaràs que la situació és molt semblant i, malgrat falti força encara, el potencial és més fort que al 68.
Els moviments socials estaven molt apagats, però la crisi podria ser molt profunda.