Mos han marcat un golàs!

Juga el Barça. De cop ressona l'edifici. Han marcat un gol i tothom desborda entussiasme. Sospiro. Apunta malament l'interès de la gent. Qui ostenta els diversos poders es deu estar fregant les mans entre bitllets i prostitutes. La “democràcia”, com ens fan anomenar a aquest règim, ha aconseguit augmentar el domini del poder fins a extrems inimaginables. Ja no calen soldats, ja ni tan sols l'oprimit vol alliberar-se.

Abans, quan monarques i aristocràcies dominaven el poble, utilitzaven bàsicament la coerció. És cert que ja tenien aliat el poder ideològic (l'església aleshores), però era evident que el règim era injust i que s'aguantava per violència. Polítics de qualsevol tamany sempre tenien un malson, per petit que fos: que els tumults populars prenguessin les armes i superessin les forces de l'ordre.

Amb la victòria de les revolucions liberals, que canvià de mans els poders polític, econòmic i ideològic, semblava que la democràcia arribaria. Un sufragi universal ficaria a ratlla qualsevol govern que defensés interessos privats. Podrien els nostres enemics enginyar algun sistema per seguir monopolitzant el domini del món?

Sí. La llibertat, igualtat i fraternitat foren un miratge, bonic però encara fals. Paral·lelament a l'augment de les llibertats, augmentà la capacitat del poder per controlar la població. Ara que el poble votava, feia falta un control més psicològic. I això es féu molt ben fet i eines com la televisió, la ràdio i la premsa s'alçaren com a noves cadenes.

Com diu una companya: la millor arma de l'opressor és la ignorància de l'oprimit. Ignorar que pot organitzar-se per deixar d'estar sotmès. I fins i tot ignorar que està oprimit. I clar, ignorar que ignora i ignorar que els rojos i negres l'estan defensant...

Fa 2000 anys els cèsars convocaven matances al circ quan els pleveus se'ls veia massa polititzats. Avui en dia la televisió dispara subnormalitats diverses, entre elles el futbol. Els treballadors llegeixen l'Sport o el Marca: Ni tant sols els manipuladors diaris on es parla de política! Que fàcil els ho deixem als polítics perquè actuin impunement. Els votants no saben el que voten. Això sí, estan al dia pel que fa l'alineació de jugadors del darrer partit.

Els que no ens agrada el futbol i el veiem absurd i avorrit encara ens sembla tot més inintel·ligible. En fi, que ens han marcat un golàs però que així el partit té més gràcia.