Apunts Taifa 0.1

Apunts del curs Taifa. 0.

Curs del seminari Taifa 2008-2009. La crisi en el capitalisme actual.

Curs per entendre les crisis capitalistes i, sobretot, les causes i els efectes de l'actual.

Espero que aquests apunts imperfectes serveixin a algú, especialment a aquells que per ignorància o llunyania no han assistit al curs.

Breument informar als que no ho sàpiguen què és el col·lectiu Taifa:

Són un grup d'economistes al marge de l'ortodòxia neoliberal. M'explicaré millor. L'economia és una ciència humana i, en conseqüència, sotmesa a una subjectivitat afegida. Fa un parell o tres de dècades coexistien diversos pensaments econòmics: keynesianisme, desenvolupisme, neoliberalisme, marxisme, ... Actualment el pensament neoliberal, també conegut com a neoconservador, s'ha imposat globalment i ha monopolitzat la teoria econòmica. Als centres de formació econòmica s'ensenya només el neoliberalisme, i es fa com a ciència exacta i acabada. Aquest monopoli del pensament neoliberal és molt fort, és qualificable de nova ortodòxia, i enfront ell s'alça el projecte Taifa. És la reconstrucció del pensament crític, l'alternativa aspirant a avantguarda. I per què enganyar-nos? Un conjunt d'esforços destinats a realçar el pensament marxista, l'únic fins al moment capaç d'analitzar seriosament la realitat. Aquests "exiliats de l'ortodòxia oficial" són un nucli creador de formació de molta qualitat. Realitzen una tasca brillant i us convido a aprofitar la seva feina assistint a algun dels cursos que ofereixen.

Per a més informació: http://seminaritaifa.org/.

Aviso que els apunts són personals: tan sols he escrit allò que trobava interessant i/o desconegut, i hi he afegit apunts propis. De tota manera estic segur que el gran valor d'aquests cursos es transmetrà en part aquí. Quan Taifa ens faci arribar els documents elaborats d'aquest curs els penjaré aquí i us convidaré a fer-ne difusió. De moment conformeu-vos amb això els que volgueu alguna cosa de Taifa (des del meu punt de vista una font incalculable de formació, ho he dit ja?).

Amb aquesta crisi econòmica, és ara un moment per netejar-nos d'ignorància i esmolar la nostra cultura econòmica. L'economia és el que ho mou tot i, abans de dir-nos comunistes, tots hem de recórrer un llarg camí teòric.

Sessió 1: INTRO. Elements fonamentals per entendre el funcionament del capitalisme i la seva evolució històrica.

Què és una crisi?

És un concepte molt ampli. A partir de les accepcions del diccionari, podem definir una crisi com un canvi brusc i profund en el desenvolupament d'un procés. També es pot definir com una situació dificultosa i negativa que comporta un qüestionament d'allò que es troba en crisi.

A nivell d'evolució econòmica hi ha una sèrie de conceptes relacionats amb una crisi: desacceleració, estancament, creixement negatiu/recessió, depressió.

Apropant-nos més cap a l'anàlisi crític, direm que una crisi és una interrupció dels fluxos econòmics i del funcionament general del sistema capitalista, tot plegat en un ambient d'inseguretat.

Una crisi, però, és un concepte subjectiu. Hi poden haver sectors econòmics en crisi i altres en creixement, i evidentment les crisis no són iguals segons cada estament social.

Alguns tipus de crisi (cal tenir en compte que sovint es presenten relacionades):

- Borsàtil: cauen els índexs borsàtils.

- Financera: es bloquegen les operacions financeres, entre altres fets.

- Bancària: els bancs es queden sense diners i no els poden retornar. Insolvència.

- Monetària: un estat endeutat no pot retornar diners internacionalment. Insolvència.

- Econòmica: la producció i distribució real de béns i serveis reals pateix una depressió.

- Estructural/sistèmica (concepte més ampli): una estructura funcional o organitzativa queda obsoleta o molt qüestionada (i pot ser substituïda. Per exemple: crisi del feudalisme).

- Sectorial, regional, ambiental, alimentària, energètica, ...

Bombolla especulativa: és un concepte relacionat amb diversos tipus de crisi, que potencia els creixements i les crisis capitalistes. Més endavant s'estudia millor.

Crisis històriques:

Les tres grans crisis globals:

- La gran depresió (1873-1896). Significà el primer cop a la liberalització i al capitalisme clàssic que s'havien imposat al món industrialitzat.

- La Gran Depresió (1929-1939). Va ser una crisi molt forta que tragué el nom a la primera. Tingué multitud de conseqüències, destacant la substitució del liberalisme radical pel keynesianisme, que entenia ja que el mercat lliure produïa crisis. Aquest darrer pensament significà la introducció d'un cert proteccionisme, intervencionisme i nacionalisme econòmic. Entorn del pensament keynesianisme i perquè es va imposar hi ha diverses opinions, que tractaré al proper comentari sobre Taifa.

Més endavant es va anar reimposant el liberalisme, acabant amb les tendències keynesianes i desenvolupistes. És el que coneixem com a neoliberalisme, el que patim actualment.

- Crisi de la dècada dels 70. Agreujada profundament per la crisi del petroli.

Pregunta a l'aire: aquesta crisi que estem patint significarà un canvi o serà simplement una aturada econòmica? Convé destacar la manca de coneixement que existeix sobre la nostra pròpia economia (ignoràcia alimentada des de les teories liberals). De tota manera, com que l'opinió pública influencia el desenvolupament de l'economia, potser saben què passa i tan sols ens enganyen.

Altres crisis històriques menors:

- Crisi del deute (1982). Es va produir quan una sèrie d'estats perifèrics no van poder retornar grans deutes internacionals.

- Crisis dels 90. Produides a Mèxic, Rússia, El sud-est asiàtic, Argentina, Brazil, ... Quan els primers cicles del neoliberalisme en aquests països arribava al seu final.

- Crisi del .com (2000). Produïda després d'un boom causat per la introducció d'Internet a nivell empresarial.

Causes de les crisis:

Al llarg del curs intentarem entendre les causes de les crisis. El que cal destacar ara és que aquestes es troben intrínsecament en el sistema capitalista. Tenen, per tant, un orígen interior, cosa que sovint s'intenta amagar des de la ideologia neoliberal. Per exemple, als mitjans de propaganda-desinformació, trobem acusacions a “especuladors sense escrúpols”, “pujada del preu del petroli des dels estats àrabs”, “polítiques intervencionistes argentines”, etc. El curs desmentirà això.

Anàlisi del sistema capitalista.

Nota: Cal destacar que l'anàlisi crític/marxista empra paraules comunes amb significats molt concrets. No és el mateix treball que força de treball, valor que preu, guany que benefici, diner que capital, etc. Al final col·locaré un vocabulari. Vull dir també a tots aquells que no hagin contactat anteriorment amb l'anàlisi marxista que aquest sovint és prou simple i evident però abstracciona molt realitats quotidianes a les quals no estem acostumats a dedicar atenció.

L'objectiu de l'economia d'una societat és, en principi, produir béns i serveis per satisfer les seves necessitats.

En el sistema capitalista, però, això no passa. És cert que hi ha uns mecanismes perquè la població satisfaci les seves necessitats, però són mecanismes indirectes: el que motiva l'economia és la búsqueda de plusvàlua, de benefici.

Bàsicament dividim la societat capitalista entre una gent amb diners inicials i una altra sense (no entrarem en les causes d'aquesta desigualtat). Aquest grup no propietari haurà de vendre la seva força de treball al primer grup per satisfer les seves necessitats (mercat laboral). El grup burgès, a canvi, li donarà uns diners, el salari. L'estament burgès, evidentment, paga un salari de valor inferior al treball obtingut a canvi, ja que ell té l'economia agafada pel mànec, n'és propietària. Amb el salari obtingut, la societat treballadora paga a la societat burgesa per obtenir béns i serveis. En aquest segon intercanvi, que tanca el cercle, podem dir que hi torna a haver un intercanvi injust, una plusvàlua, ja que la societat treballadora paga més del que obté a canvi. Com que els empresaris empenyen l'economia en general, no hi ha cap procés econòmic realitzat que no sigui beneficiós (o que no semblés beneficiós en iniciar-se).

Cal dir també que l'estat actua (legitimant-se) polint les grans mancances del sistema. Així, per exemple, ell i altres organitzacions actualment paguen l'atur a aquells que l'economia sistemàticament impedeix treballar.

Definició conceptual: Diferència entre capital i diners: Entenem per capital i diners una mateixa substància portadora de valor, però diferenciada segons la funció. El diner és aquell que es gasta per satisfer unes necessitats. Per exemple, els diners que paguem a la pastissaria per comprar el pa cada dia. El capital, en canvi, es gasta per a obtenir més capital (per a invertir). Per exemple, són els diners que un empresari gasta en comprar una fàbrica, que li serviran per guanyar més diners. Cal destacar que la frontera entre capital i diner no és molt clara, sobretot pel que fa a “moneda” gastada en força de treball). També cal dir que les eines portavalors no és que tinguin una utilitat en sí mateixos, sinó que el seu valor és consensuat per la societat, és producte d'un pacte. Un bitllet seria un paper si els estats no l'avalessin.

Anàlisi materialista-marxista:

Amb el naixement de la propietat privada i el comerç, l'intercanvi de mercaderies era directe: M-M'. Tu tenies cols i volies ous: donaves tantes cols per tants ous i apa. Posteriorment, i per facilitar aquest procés, es van inventar objectes d'intercanvi, el més conegut dels quals va acabar sent la moneda, l'or. Aleshores la circulació de mercaderies era M-D-M'. Tu venies les cols a canvi d'uns diners i amb aquests podies comprar ous. Era més cómode.

L'objectiu d'aquest intercanvi M-D-M' és l'obtenció d'una mercaderia (M') que no es té inicialment: es busca satisfer unes necessitats. La classe treballadora realitza aquest cicle: Ven la seva mercaderia (la força de treball M) a canvi d'un salari (D) i amb aquests diners consumeix una altra mercaderia (M').

L'existència de la moneda, però, va anar permetent un altre pas evolutiu en l'economia: el procés D-M-D', només a l'abast dels qui posseïen riquesa inicial. Seria el següent: A partir d'uns diners inicials (D), es compra una o diverses mercaderies (M) i aquestes, després d'un procés, es revenen al mercat, obtenint finalment més diners que els inicials (D'). Com que el diner s'inverteix, l'anomenem capital i evidentment, el capital final és major a l'inicial (per això es fa aquest procés). Aquest és el procés de la inversió. És el que fan els industrials quan transformen productes, o els comerciants quan viatgen amb mercaderies.

La diferència entre el D' final i el D inicial és el benefici. Dins el benefici hi trobem bàsicament el valor del treball gastat en el procés (transformar unes fustes en una cadira fa que el mateix material valgui més, pel simple fet d'haver-hi gastat un treball útil i es pugui vendre per més). Aquest treball gastat crea el que es coneix com a guany, o augment del valor de la mercaderia. Aquest augment del valor es materialitza quan es ven el producte elaborat, i és llavors quan es rep el benefici, ja que a part de cobrir costos s'obté un diner extra. I, en principi, el capitalista gastarà aquest segon capital, major que l'inicial i obtingut en el procés d'elaboració, per realitzar una segona inversió i obtenir encara més capital, i així successivament. És un procés que es retroalimenta a sí mateix, un procés cíclic d'acumulació creixent i és bàsic entendre'l per entendre el capitalisme i les seves crisis.

Cal destacar que en aquest estadi econòmic, la propietat del treball i del producte elaborat es disassocïen. O sigui, és cert que un artesà o comerciant simple realitzen D-M-D' i són a la vegada propietaris de la mercaderia i del treball aplicat a la mercaderia. El D-M-D', però, permet que un adinerat pagui un treballador perquè faci un producte i després li prengui aquest producte produït per vendre'l com a propi. Això no podia succesir abans, amb l' M-D-M' (deixant de banda els mètodes d'explotació directa del feudalisme, etc.).

En l'economia moderna, financera, s'arriba a comerciar amb el propi capital i el procés en alguns espais arriba al D-D', tota una bogeria ben lluny de la realitat, de la producció de mercaderies. L'economia financera és analitzada més endavant, i és esplèndidament terrorífica. Tant que els propis governs s'estan autoplantejant limitar-lo. Només apuntar que actualment l'economia real és menys d'un 10% i tota la resta és el joc financer especulatiu.

Hem vist que l'economia capitalista funciona amb la búsqueda de benefici com a motor. El capital el podem entendre com l'oli que fa funcionar la maquinària econòmica. És com un corrent d'aigua que va canviant de forma: Diners inicials --> mitjans de producció --> producte --> diners finals. Aquest és el cicle estàndard de reproducció del capital. Durant aquest, el capital passa per una sèrie de fases i pateix diversos canvis. Durant aquest procés es pot produir una aturada en la circulació de capital. Pot ser, per exemple, que el capitalista es trobi sense diners per invertir inicialment, o pot ser que no pugui comprar matèries primes. Quan es produeix un estancament del capital, s'esdevé una crisi d'aquest. Les crisis del capital impliquen que aquest no es pot reproduir, que l'economia s'atura i que el capitalista perd diners (perquè ha de mantenir els mitjans de producció, per exemple).

Alguns conceptes tractats:

PIB (Producte Interior Brut): Dada econòmica que contabilitza els intercanvis comercials i la producció dins un territori en un període determinat. Malgrat la seva poca fiabilitat, s'empra sovint per investigar l'estat i l'evolució d'una economia.

(Continuarà)

Espero que els lectors no us talleu la llengua a l'hora de preguntar dubtes o criticar o complementar la informació exposada.

Vocabulari:

Diner - capital: ja s'ha definit a dalt. El capital és un tipus de diner amb una funció circular de búsqueda de més diners, absorvint plusvàlua. Els diners sols simplement són eines de portavalor per satisfer necessitats.

Plusvàlua, o plusvalor: És un concepte que no tinc clar del tot. Existeixen dos tipus de plusvàlues: la que surt del treball assalariat i la comercial. La primera és la fuga de valor que succeeix quan un trebalador rep el salari del seu "amo". Quan això passa, l'amo li està pagant menys del que ha produït, li està prenent part del seu treball. La segona, que té un caràcter semblant, és la presa de valor que succeeix quan un comerciant ens ven alguna cosa. Quan això passa, el comerciant ens cobra més del que ens ofereix (per això comercia ell).

Treball i força de treball: La força de treball és el potecial d'esforç de cada persona. Quan un empresari contracta un treballador, el que fa és comprar-li la seva força de treball durant un període de temps (durant el qual intentarà produir més del pagat amb el salari). El treball és aquell esforç concret produït pel treballador. S'entén que aquest treball serà sempre útil, i produirà més o menys activitat segons el nivell tecnologic dels mitjans de producció (un secretari podrà fer molt més si té un ordinador en comptes d'un arxivador manual).

Valor i preu: Són dos conceptes poc clars i font de debats. Segons l'òptica marxista, el valor és una característica de tot allò produït per les persones. El valor depén de l'esforç (temps de treball) que ha costat fer cada cosa. El preu, en canvi, és la xifra de diners que costa obtenir cada bé o servei. És un concepte relacionat amb el valor, però influenciat pel mercat (necessitats i ofertes).

Guany i benefici: El guany és l'augment de valor que produeix un treball sobre un objecte. Transformar teixit en roba equival a gastar una força de treball i aconseguir un guany de valor. El benefici és la manifestació d'aquest guany, i s'obté quan es ven allò produït.

>Pregunta que em sorgia traspassant els apunts: no podria ser que els capitalistes deixessin d'invertir, o invertissin simplement el suficient per continuar la producció? No, perquè llavors perdrien competitivitat i el sistema laissez faire (liberalista, de competició) els superaria. Només sobreviuen aquelles empreses més fortes, més competitives, més inversores. Les ètiques no tenen lloc en el mercat.

http://www.cinetube.es/documentales/el_dinero_es_deuda.html